Descripció:
El anàlisi de dos projectes del despatx de Carlos Ferrater, la instal·lació “Instant City” a Eivissa (1969) i el passeig marítim de Benidorm (2009), va permetre evidenciar una permanent actitud envers el projecte caracteritzada per un esperit de recerca arquitectònica.
La geometria i la seva vinculació a la estructura, el accent en la materialitat (plàstic i formigó i ceràmica) i en el procés constructiu com a generador de la forma o inclús el tractament cromàtic i l’adequació al paisatge son alguns dels aspectes que lliguen aquestes propostes separades en més de 40 anys de professió.
Mostrar una actitud lliure i adogmática per una banda i plena d’il·lusió i energia per l’altra, desde el primer projecte, quasi auto generat amb un grup d’estudiants i joves arquitectes, fins al últim, fruit d’un concurs internacional i reconegut amb premis i exposicions, va constituir la veritable lliçó per als estudiants per inaugurar el curs.
Descripció:
L’exposició estructurada, analítica i profunda de tots els elements de les instal·lacions necessàries en un edifici d’habitatge col·lectiu, aigua, llum, fums, escombraries etc es revella com una necessitat per abordar el projecte arquitectònic amb la garantia de la seva viabilitat. Avui, la necessària i obligada atenció per els aspectes relatius a l’eficiència energètica i el respecte pe
r el medi ambient afegeix si més no un caràcter estructural a l’incidència de les instal·lacions en el
projecte.
Mes enllà de les eines instrumentals que proporciona el coneixement dels traçats, reserves d’espais dels projectes d’instal·lacions, aquest invita a la seva consideració integrada e inseparable amb el projecte, com una estructura més i desde els primers plantejaments arquitectòncs.
Descripció:
La reflexió profunda
sobre l’essència del habitar avui porta en primer lloc a un anàlisi del habitant, del seu entorn social, econòmic i cultural. La estructura familiar es múltiple, les necessitats funcionals i les possibilitats tècniques estan en continua evolució i requereixen una resposta del projecte arquitectònic. El anàlisi de diferents projectes construïts estén aquesta reflexió sobre la recuperació de determinats patrimonis arquitectònics com ara en els projectes de Lina Do Bardi a Sao Paolo.
L’estudi de col·lectius socials molt específics (do
nes maltractades, persones en procés de reinserció etc) i la traducció als espais del seu habitar permeten situar-se en una excepció al projecte tradicional i arribar als seus arrels, lluny de prejudicis tipològics.
D’aquesta manera el estudi del programa en els projectes plantejats per els alumnes per el barri del Raval, adquireix una posició central en la reflexió arquitectònica e implica la seva contextualització social.
Descripció:
Mes enllà de l’aproximació contextual i el coneixement específic del barri del
Raval de Barcelona , necessaris per abordar el projecte plantejat als alumnes en un solar prop del antituberculós de J.LL.Sert, l’intervenció de Lluis Clotet va oferir claus per a entendre, analitzar e intervenir en el barri.
La reflexió i la mirada del arquitecte ofereixen interessantíssimes reflexions sobre l’escala dels carrers i d’alguns edificis (descoberts desd’un trajecte repetit tantas vegades o desd’un balcó de l’infància), l’estructura dels seus plens i sobre tot dels seus buits, las seves cantonades, cornises o arestes i fins i tot els seus materials.
Aquest anàlisi ofereix eines per entendre intervencions d’ahir i d’avui i per plantejar operacions com la que va ser dibuixada del “Liceu al Seminari” per Lluis Clotet i un grup d’arquitectes. Aquesta relectura Sud-Nord del barri ens parla d’una concepció viva i en transformació
de la ciutat i en particular del seu centre històric.
Descripció:
Una imatge d’una família cubana ocupant el carrer amb totes les seves pertinences es el origen d’una reflexió profunda e innovadora de Xavier Monteys sobre la condició contemporània de l’espai públic i les seves relacions amb el teixit urbà i social. Reivindicara vigència del carrer avui, com va estar plantejat en el projecte inicial de lCerdà, permetriaentendre i percebre la ciutat de Barcelona d’un altre angle.
La consideració d’aquests espaïs aparentment sense us ciutadà s’estén al mateix habitatge. Corredors o vestíbuls en una vivenda, carrers o chanfrans (els veritables elements estructuradors del Eixample) en una ciutat son capaços de generar lo no previst, la vida, el aconteiximent, l’encontre.
L’atenció del projecte arquitectònic, en totes les escales, envers el buit, l’absència de programa, es revetlla com un ingredient fonamental quan es tracta de projectar una ciutat viva, dinàmica i contemporània, especialment, com es el cas del exercici en el Raval, quan es fa al centre històric.
