MEMORIAL ALBERT ILLESCAS

Carta als estudiants d'arquitectura

Benvolguts Estudiants,

Ahir a la tarda va morir, l'Albert Illescas, amic, mestre, professor i company. La cerimònia del funeral serà el divendres 06 a les 10:30 a l’Oratori Sant Gervasi.

Vosaltres sou el veritable tresor i porteu un tros d'ell per sempre. Feu-lo créixer i no oblideu mai el que us ha ensenyat, o com deia ell: "feu el que cregueu, però feu"
Ens ha deixat un camí per continuar: "Treballar per l’arquitectura des de la humilitat i la llibertat. Pensant en les persones per construir un món una mica millor"

Des del nostre taller de Projectes V-VI el recordarem sempre com un amic genial i professor excel·lent. Il·lusionat sempre per l'escola, el curs i els estudiants. Treballant per l’arquitectura des de la humilitat i la disciplina de l’ensenyança.

Com deia l’Albert en una les últimes cartes que ens va escriure:
"El millor d'ensenyar a l'escola són els alumnes. A l’Escola estem per compartir amb els alumnes un tram del camí cap l’arquitectura, i per ensenyar com fer-ho. I en alguna ocasió sentir el “clic” que els transforma en probables –bons- arquitectes. Aquest procés, a la classe on veniu sovint de forma obligatòria, per sorteig, i on l'activitat ens la proposeu encaminada a una nota d'examen, es fa més difícil de practicar.

Nosaltres no ens rendim, tractem de reconduir-lo tot el que podem, sovint contra els desitjos d'alguns alumnes que estan per altra cosa, diguem-ne passar l'assignatura. Nosaltres volem fer grup amb els alumnes "ens agrada" aprendre plegats, no com un ramat, no reglats, no tots sabem el mateix de tot, "ens agrada" també respectar estones de llibertat i privacitat.

Jo vinc a l'escola per estar amb vosaltres, per parlar d'arquitectura."

Albert ens agrades.

Una abraçada a tots.
Jorge Vidal Tomás, professor associat ETSAB

CONFERÈNCIA 04-05-11

CONFERÈNCIA 27-04-11

CONCURSOS

PALIMPSESTO 01

PRESENTACIÓN REVISTA PALIMPSESTO

CONFERÈNCIA 14-03-11

VISITA A OLOT 19-02-2011

El professor Santi Vives explicant el IES La Garrotxa a Olot durant la visita el passat dissabte 19 de Febrer,

CONFERÈNCIA

LLIÇÓ INAUGURAL

LA CASA: FORMA I DISSENY

MALLORCA 2010-2011

Viaje Cátedra Blanca 2010-2011.

Visitaremos obras de referencia para todos

Siza, Utzon, Coderch .... entre otros

¡No dejes pasar la oportunidad!

"ENTORN DE L'HABITATGE"

"HABITATGE: CONFORT I ENERGIA"

PRESENTACIÓN 2º EJERCICIO

ENTREGA 22 DE OCTUBRE

Entrega Viernes 22 de Octubre, en horario de 15:00 a 17:00h, en el departamento de la 6ª planta.
El procedimiento de entrega será el siguiente:

1. Entrega en carpeta marrón o similar, siempre en soporte rígido (no entreguéisen cartones doblados porque no se pueden almacenar).
2. Pegar la carátula recortada que os he enviado en la parte inferior izquierda o derecha de la carpeta.
3. CD con los archivos de la entrega. Todos debéis entregar dicho CD, independientemente de lo que os hayan dicho vuestros profesores, ya que es para guardarlo en el archivo de la Cátedra.
4. Los alumnos seleccionados para presentar su ejercicio en la Sesión Crítica del Lunes 25 de Octubre deben entregarme un Power Point el mismo Viernes, de 5-6 láminas, formato horizontal con fondo negro explicando la propuesta.

¡Ánimos y a trabajar!

L'EIXAMPLE

COMIENZO DE CURSO PV-VIM 2010-11

Sesión Crítica y Clausura de curso 31 de Mayo

CONCURSO "LA CIUDAD POSIBLE 2010"

Ya tenéis las BASES del concurso "La Ciudad Posible" para que podáis ir elaborando vuestras propuestas.

10 AÑOS CÁTEDRA BLANCA

CONFERENCIA_"GEOMETRIA I MATERIAL"

SESIÓN CRÍTICA 19 DE ABRIL

El Lunes 19 de Abril tendrá lugar la Sesión Critica del 3er ejercicio de curso "Casa para un pianista en el Delta", en el Salón de Actos a las 11:30h.

ENTREGA FINAL EJERCICIO 3

La entrega final del tercer ejercicio de curso se pospone para el Viernes 16 de Abril.

El horario de entrega será de 12:30h a 14:30h.

¡ÁNIMO Y A TRABAJAR!

CICLO DE CONFERENCIAS_"EN TORNO AL PAISAJE"

CONFERENCIA_"CASAS Y HABITANTES"

CICLO DE CONFERENCIAS_"EN TORN AL PROJECTE"

Descripció:

El anàlisi de dos projectes del despatx de Carlos Ferrater, la instal·lació “Instant City” a Eivissa (1969) i el passeig marítim de Benidorm (2009), va permetre evidenciar una permanent actitud envers el projecte caracteritzada per un esperit de recerca arquitectònica.

La geometria i la seva vinculació a la estructura, el accent en la materialitat (plàstic i formigó i ceràmica) i en el procés constructiu com a generador de la forma o inclús el tractament cromàtic i l’adequació al paisatge son alguns dels aspectes que lliguen aquestes propostes separades en més de 40 anys de professió.

Mostrar una actitud lliure i adogmática per una banda i plena d’il·lusió i energia per l’altra, desde el primer projecte, quasi auto generat amb un grup d’estudiants i joves arquitectes, fins al últim, fruit d’un concurs internacional i reconegut amb premis i exposicions, va constituir la veritable lliçó per als estudiants per inaugurar el curs.

Descripció:

L’exposició estructurada, analítica i profunda de tots els elements de les instal·lacions necessàries en un edifici d’habitatge col·lectiu, aigua, llum, fums, escombraries etc es revella com una necessitat per abordar el projecte arquitectònic amb la garantia de la seva viabilitat. Avui, la necessària i obligada atenció per els aspectes relatius a l’eficiència energètica i el respecte pe

r el medi ambient afegeix si més no un caràcter estructural a l’incidència de les instal·lacions en el

projecte.

Mes enllà de les eines instrumentals que proporciona el coneixement dels traçats, reserves d’espais dels projectes d’instal·lacions, aquest invita a la seva consideració integrada e inseparable amb el projecte, com una estructura més i desde els primers plantejaments arquitectòncs.

Descripció:

La reflexió profunda

sobre l’essència del habitar avui porta en primer lloc a un anàlisi del habitant, del seu entorn social, econòmic i cultural. La estructura familiar es múltiple, les necessitats funcionals i les possibilitats tècniques estan en continua evolució i requereixen una resposta del projecte arquitectònic. El anàlisi de diferents projectes construïts estén aquesta reflexió sobre la recuperació de determinats patrimonis arquitectònics com ara en els projectes de Lina Do Bardi a Sao Paolo.

L’estudi de col·lectius socials molt específics (do

nes maltractades, persones en procés de reinserció etc) i la traducció als espais del seu habitar permeten situar-se en una excepció al projecte tradicional i arribar als seus arrels, lluny de prejudicis tipològics.

D’aquesta manera el estudi del programa en els projectes plantejats per els alumnes per el barri del Raval, adquireix una posició central en la reflexió arquitectònica e implica la seva contextualització social.

Descripció:

Mes enllà de l’aproximació contextual i el coneixement específic del barri del

Raval de Barcelona , necessaris per abordar el projecte plantejat als alumnes en un solar prop del antituberculós de J.LL.Sert, l’intervenció de Lluis Clotet va oferir claus per a entendre, analitzar e intervenir en el barri.

La reflexió i la mirada del arquitecte ofereixen interessantíssimes reflexions sobre l’escala dels carrers i d’alguns edificis (descoberts desd’un trajecte repetit tantas vegades o desd’un balcó de l’infància), l’estructura dels seus plens i sobre tot dels seus buits, las seves cantonades, cornises o arestes i fins i tot els seus materials.

Aquest anàlisi ofereix eines per entendre intervencions d’ahir i d’avui i per plantejar operacions com la que va ser dibuixada del “Liceu al Seminari” per Lluis Clotet i un grup d’arquitectes. Aquesta relectura Sud-Nord del barri ens parla d’una concepció viva i en transformació

de la ciutat i en particular del seu centre històric.

Descripció:

Una imatge d’una família cubana ocupant el carrer amb totes les seves pertinences es el origen d’una reflexió profunda e innovadora de Xavier Monteys sobre la condició contemporània de l’espai públic i les seves relacions amb el teixit urbà i social. Reivindicara vigència del carrer avui, com va estar plantejat en el projecte inicial de lCerdà, permetria entendre i percebre la ciutat de Barcelona d’un altre angle.

La consideració d’aquests espaïs aparentment sense us ciutadà s’estén al mateix habitatge. Corredors o vestíbuls en una vivenda, carrers o chanfrans (els veritables elements estructuradors del Eixample) en una ciutat son capaços de generar lo no previst, la vida, el aconteiximent, l’encontre.

L’atenció del projecte arquitectònic, en totes les escales, envers el buit, l’absència de programa, es revetlla com un ingredient fonamental quan es tracta de projectar una ciutat viva, dinàmica i contemporània, especialment, com es el cas del exercici en el Raval, quan es fa al centre històric.