Benvolguts Estudiants,
Ahir a la tarda va morir, l'Albert Illescas, amic, mestre, professor i company. La cerimònia del funeral serà el divendres 06 a les 10:30 a l’Oratori Sant Gervasi.
Vosaltres sou el veritable tresor i porteu un tros d'ell per sempre. Feu-lo créixer i no oblideu mai el que us ha ensenyat, o com deia ell: "feu el que cregueu, però feu"
Ens ha deixat un camí per continuar: "Treballar per l’arquitectura des de la humilitat i la llibertat. Pensant en les persones per construir un món una mica millor"
Des del nostre taller de Projectes V-VI el recordarem sempre com un amic genial i professor excel·lent. Il·lusionat sempre per l'escola, el curs i els estudiants. Treballant per l’arquitectura des de la humilitat i la disciplina de l’ensenyança.
Com deia l’Albert en una les últimes cartes que ens va escriure:
"El millor d'ensenyar a l'escola són els alumnes. A l’Escola estem per compartir amb els alumnes un tram del camí cap l’arquitectura, i per ensenyar com fer-ho. I en alguna ocasió sentir el “clic” que els transforma en probables –bons- arquitectes. Aquest procés, a la classe on veniu sovint de forma obligatòria, per sorteig, i on l'activitat ens la proposeu encaminada a una nota d'examen, es fa més difícil de practicar.
Nosaltres no ens rendim, tractem de reconduir-lo tot el que podem, sovint contra els desitjos d'alguns alumnes que estan per altra cosa, diguem-ne passar l'assignatura. Nosaltres volem fer grup amb els alumnes "ens agrada" aprendre plegats, no com un ramat, no reglats, no tots sabem el mateix de tot, "ens agrada" també respectar estones de llibertat i privacitat.
Jo vinc a l'escola per estar amb vosaltres, per parlar d'arquitectura."
Albert ens agrades.
Una abraçada a tots.
Jorge Vidal Tomás, professor associat ETSAB
Ahir a la tarda va morir, l'Albert Illescas, amic, mestre, professor i company. La cerimònia del funeral serà el divendres 06 a les 10:30 a l’Oratori Sant Gervasi.
Vosaltres sou el veritable tresor i porteu un tros d'ell per sempre. Feu-lo créixer i no oblideu mai el que us ha ensenyat, o com deia ell: "feu el que cregueu, però feu"
Ens ha deixat un camí per continuar: "Treballar per l’arquitectura des de la humilitat i la llibertat. Pensant en les persones per construir un món una mica millor"
Des del nostre taller de Projectes V-VI el recordarem sempre com un amic genial i professor excel·lent. Il·lusionat sempre per l'escola, el curs i els estudiants. Treballant per l’arquitectura des de la humilitat i la disciplina de l’ensenyança.
Com deia l’Albert en una les últimes cartes que ens va escriure:
"El millor d'ensenyar a l'escola són els alumnes. A l’Escola estem per compartir amb els alumnes un tram del camí cap l’arquitectura, i per ensenyar com fer-ho. I en alguna ocasió sentir el “clic” que els transforma en probables –bons- arquitectes. Aquest procés, a la classe on veniu sovint de forma obligatòria, per sorteig, i on l'activitat ens la proposeu encaminada a una nota d'examen, es fa més difícil de practicar.
Nosaltres no ens rendim, tractem de reconduir-lo tot el que podem, sovint contra els desitjos d'alguns alumnes que estan per altra cosa, diguem-ne passar l'assignatura. Nosaltres volem fer grup amb els alumnes "ens agrada" aprendre plegats, no com un ramat, no reglats, no tots sabem el mateix de tot, "ens agrada" també respectar estones de llibertat i privacitat.
Jo vinc a l'escola per estar amb vosaltres, per parlar d'arquitectura."
Albert ens agrades.
Una abraçada a tots.
Jorge Vidal Tomás, professor associat ETSAB